Divendres, 29 de novembre

Exàmen de consciència

La consciència és una filla de puta. És filla perquè és un tros de carn nostra, que ens surt de dins, i és de puta perquè no saps mai a quin para-metre respon i perquè té un preu.

Jo hi dormo amb la meva consciència i és com tenir l'enemic al llit. Parla encara que la vulguis ofegar amb el coixí. A vegades l'he engegada a la merda, però no val això. Sura com el petroli del Prestige i fa marees negres a l'ànima.

Tampoc es pot descarregar la consciència perquè els homes només tenim amors, miseries, delits i penes que ens acompanyen tot el viatge. És el nostre pes la consciència, el nostre bagatge, les nostres ales.


lasius i neglectus
29.11.02

 
Dimecres, 20 de novembre

Entrevista a ANNA POLITKOVSKAYA publicada a El Periódico, ahir, on podeu llegir quina és la situació dels txetxens a Rússia. Politkovskaya és periodista de la revista moscovita Novaia Gazeta i ha estat a Barcelona convidada pel Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Club.

"Putin és un racista patològic, un genocida"

Anna Politkovskaia es juga la pell per 400 dòlars al mes, que és el que li paga la revista independent moscovita Novaia Gazeta per denunciar les atrocitats que l'Exèrcit rus perpetra a Txetxènia. Aquest va ser l'aval perquè Movstar Baraiev, el líder del comandament txetxè que va assaltar el Teatre Dubrovka, la reclamés com a mediadora.

--¿Què hi va veure, a la cara de Baraiev?
--No vaig parlar amb ell. Estava dormint. Baraiev consumia heroïna, i el seu humor era canviant. Així que vaig negociar les condicions amb el seu segon, en aquells moments un home més ponderat.

--Va negociar a contra rellotge.
--Va ser difícil. No tenien por. Tenien molt clar per què eren allà. Estaven disposats a morir. Això va crear moltes dificultats en la negociació, que normalment s'estableix sobre el su- pòsit que els terroristes volen conservar la vida. En aquest cas, de seguida ens van dir que la seva vida no entrava en el joc.

--¿Com es pot qualificar l'operatiu muntat per Putin?
--A Putin no l'han frenat mai les víctimes. Encara que sembli que Occident se n'hagi adonat ara, el que va passar al Teatre Dubrovka és idèntic al que va succeir al submarí Kursk. Hi havia vides en joc i no va moure ni un dit per salvar-les. Va optar per mantenir la imatge de no acceptar cap acte de terrorisme.

--¿La lentitud va ser l'únic error?
--No. Ara sabem que va ser Putin qui va decidir personalment llançar aquell gas, tot i l'oposició dels generals de l'Exèrcit. Sabien que hi moriria una quantitat indeterminada de persones, especialment nens, malalts, vells... I s'hi van negar.

--Com a mediadora, sens dubte va ser el pitjor dels finals.
--La tragèdia no s'ha acabat. Comença. Més de 100 persones continuen desaparegudes. Hi ha un bon nombre d'afectats pel gas amb una sang massa semblant amb la dels malalts de càncer. Però el Govern no pagarà una investigació. A més a més, s'està fent neteja ètnica de txetxens a Moscou. Cada dia s'ha d'anar a la policia per reclamar l'alliberament d'algú.

--¿Per què arrisca tant vostè per 400 dòlars mensuals?
--No puc fer una altra cosa. Estic convençuda que ser periodista a Rússia pressuposa el risc.

--Sí. Però 40 viatges a Txetxènia...
--Ho faig perquè no ho fan uns altres. El que passa a Txetxènia no és un combat contra el terrorisme, sinó una matança de civils. Un genocidi. I Rússia ho ha de saber.

--Ha de conèixer l'infern.
--He vist l'exhumació de fosses comunes secretes. La crueltat de la tortura en els mutilats. La inexistència de lleis. Al trepitjar Txetxènia has d'entendre que deixes de ser una persona. Ets un material biològic sense drets i l'Exèrcit pot fer el que vulgui.

--Esculli una imatge de l'horror.
--Recordo un nen que li va prohibir a la seva mare parlar en rus amb mi. Això és més terrible que l'exhumació de cadàvers. Aquest nen és com el que va créixer durant la primera guerra, el 1994, i que després s'ha convertit en Baraiev...

--A vostè la van detenir fa uns mesos. La van amenaçar de violar-la.
--Només vaig corroborar en carn pròpia el que la gent m'explica. Estava recollint informació, l'Exèrcit em va arrestar i va comunicar que estava desapareguda. Dues persones que em coneixien es van arriscar i van trucar a Moscou per informar del meu arrest. Em van deixar anar al cap de tres dies i aquelles persones van ser executades. ¡Els dec la vida!

--Gairebé la perd. Li van muntar un simulacre d'afusellament.
--És una tortura molt estesa a Txetxè- nia, com el comerç de cadàvers. Però haig de reconèixer que, des d'aleshores, les coses em van resultar més fàcils. Fins aquell moment, els militars m'acusaven d'escriure mentides. Vaig aconseguir tapar-los la boca. Encara que les coses s'han complicat després dels fets del teatre...

--¿En quin sentit?
--La nova llei de Putin prohibeix la publicació de material que doni suport als terroristes, és a dir contrari a les operacions antiterroristes, un capítol en què entra tota informació sobre la població civil. Sincerament, no sabem què fer.

--¿Què vol Putin de Txetxènia?
--Aquesta és la mateixa pregunta que es fan els txetxens. La meva opinió és que Putin és un racista patològic. Odia la gent del Caucas. Està aniquilant una nació.

--I el silenci és espès.
--Tornem a ser el que érem fa 15 anys: un país soviètic amb armes nuclears. Si volen que continuem així, callin i segueixin sent indulgents amb Putin. Si no, ajudin-nos a continuar la lluita per la llibertat.

Entrevista de Núria Navarro

Biografia i articles d'Anna Politkovskaya.
La situació a Txetxènia.


lasius i neglectus
20.11.02

 
Diumenge, 17 de novembre

Miranda del Mar m'ha fet arribar aquesta música. Capturant un sospir, va dir, i sospirava. I vaig entrar a la pàgina d'en Joan Martorell i vaig sospirar també. Aquest mallorquí captura la bellesa i la fa notes de piano. Música estremidora que et fa sentir en pau aquest diumenge a la tarda, que és gris i plou, i que ell ha emmirallat en un sospir dolç, eteri.

Us recomano tots els mp3 que ha penjat (són quatre només) per la seva bellesa i qualitat. Els podeu baixar sencers en uns minuts i disfrutar-los.



lasius i neglectus
17.11.02

 
Dilluns, 11 de novembre

En aquest espai deixarem les llavors que trobem per la xarxa. Breus apunts, notes que ens semblin divertides. Si ens voleu ajudar, ho podeu fer a peu de post.

La primera ens l'ha fet arribar en Mariano i havia estat recollida al formiguer de David Millán.

La hormiga travesti

"Un grupo de científicos alemanes ha revelado el curioso comportamiento de una especie de hormiga (...) algunos de cuyos machos emanan un dulce perfume para hacerse pasar por hembras, con el fin de eludir los violentos ataques de sus rivales.

Según la investigadora Sylvia Cremer y su equipo de la Universidad de Regensburger, las hormigas macho de esta especie luchan ferozmente entre ellas con el fin de obtener los favores sexuales de las reinas vírgenes del hormiguero. Mientras algunos de estos machos están dotados con fuertes mandíbulas, otros sólo cuentan con alas para huir de sus enemigos.

Sin embargo, estas últimas recurren a un eficaz 'engaño químico' a la hora de enfrentarse a sus rivales por los favores de las hembras. Éste consiste en desprender un delicioso aroma que confunde a sus enemigos y les hace creer que se encuentran ante una hembra. De esta forma, en lugar de atacarles, copulan con ellos. Un precio, quizá excesivo, que les permite salvar su vida."


lasius i neglectus
11.11.02