Dimecres, 1 de gener

Aquests dies de Nadal no hem parat. Hi havia tanta família al formiguer lasius que no hem fet més que cuinar, endreçar i parlar. Canalons, sopa de galets, pollastre farcit amb prunes, perdiu amb col, pilotes de nadal, torró d'ametlla blanca i fruites de caramel. Han vingut a visitar-nos formigues llunyanes i hem posat boles de colors al cau. Ahir a la nit vam traspassar d'any amb bon peu i grans projectes. Segur que aquest nou número que estrenem farà esclatar il.lusions noves i ens permetrà oblidar obsessions antigues.

Començarem el 2003 amb Roger Mas i una flor: la flor del somni. El setè estel. Per la Maria i la Pilar un llibre per reis: "La teulada és oberta i no sé on són les parets", del contacontes que més m'agrada. Bon any!

M'han regalat un núvol i si te'l dono tot
tindrem un camp de núvols,
un riu de pluges,
tres sols al dia i trenta llunes de nit.
Tan sols set estrelles en l'espai del cel,
campanes de nit suau
i cada dia de la setmana
tu i jo en collirem un.

Dilluns en caurà un,
dimarts un altre,
i així cada nit suau.
I quan sigui dissabte
entre les trenta llunes no n'hi quedarà cap.
I un nou diumenge en naixeran set més,
recollirem desitjos,
floretes de nit,
una per cada dia,
una per cada tres sols.

Tot just ara es fonen els sols,
trenta llunes obren els ulls,
i un sol estel perquè avui és dissabte,
un sol estel fugaç.
Mira com cau el setè estel,
el setè estel és tot per tu.
El setè estel dibuixa llum en el seu vol,
molta més llum que les trenta llunes juntes,
el setè estel dibuixa llum en el seu vol,
molta més llum que els tres sols de cada dia.

Més sobre Roger Mas i Les flors del somni.
La teulada és oberta.


lasius i neglectus
20.1.03