Dimarts, 4 de febrer
Avui a falta d'una, dues entrades. La inspiració, com cantaven els poetes, no ens visita sovint però quan ho fa es queda a passar la nit. Llegint l'article que ha publicat un dels visitants del xat de les formigues se'ns ha acudit de canviar-li una mica la forma i el contingut. Sabem que l'il.lustre poeta ens sabrà disculpar si es sent al.ludit per les nostres paraules, ell ja sap com se les gasten les lasius i que som de la conya.
"Víctima d'un economicisme sense cor"
Un amic de la meva joventut acaba de quedar-se sobtadament, als seus 55 anys, sense feina a l'empresa on treballava des que es va casar. No es tracta d'una empresa qualsevol, sinó d'una societat marital. Per ell, el casal familiar era un referent enfondit de records personals de la vella Tarragona, ciutat on va anar a raure, des que la va conèixer, la va prenyar i es va casar amb la filla d'un ric comerciant. Feia poc que la coneixia però havia freqüentat la seva cambra, traginant versos i poemes amunt i avall, quan encara treballava a les Publicacions de Montserrat. Més endavant va ser la seva font d'ingressos i la que el va introduir en el món del dolce far niente que combinava amb les seves estades a la vall familiar. La seva col.laboració li va permetre fer la cabra amunt i avall i signar a les targes com a escriptor àulic de diverses publicacions. El problema va venir quan la dona es va anar enterant de les hores extres que aquest passava en un xat català. Primer ell li deia que era per inspirar-se, que allò estava ple de muses que treballaven de franc. Fins que un dia, quan va arribar a Masroig, seu de l'empresa marital, va trobar una nota a la porta que li impedia passar. Quan va trucar, es va obrir una finestra i la dona va treure el cap, i li va anunciar, !com a les pel.lícules! que li donava a triar entre tirar-li les maletes pel cap o deixar-les a la porta, però que ho digués d'immediat, perquè tenia al darrere a totes les 7 dames del xat que reclamaven a l'autor de tan sonat disbarat. Quan sentia relatar el cas al meu amic, jo em preguntava com és que no hi ha, en la societat que vivim, més separacions conjugals. No serà , en tot cas, per falta de motius.
lasius i neglectus
4.2.03