Diumenge, 27 de juny

Poetes, per a què?

Dues cançons per aquesta tarda. Dues cançons que desperten la gana d'una manera precisa i contundent, punxen les venes i fan córrer litres d'hemoglobina. Pica la veu d'Adriana Calcanhotto, potent com el pebre, amb una força que fa estralls al cos. 32 graus a Barcelona, calor embafada i insuportable acompanyada per l'escalfor d'aquesta veu.


Cantada (Depois de ter você)

Depois de ter você...
Pra que querer saber
Que horas são
Se é noite ou faz calor
Se estamos no verão
Se o sol virá ou não
Ou pra que, que é serve uma canção
Como essa...

Depois de ter você
Poetas para que
Os deuses, as dúvidas
Pra que amendoeiras pelas ruas
Para que servem as ruas?
Depois de ter você...

A Mulher Barbada

Com o que será que sonha
A mulher barbada?
Será que no sonho ela salta
Como a trapezista?
Será que sonhando se arrisca
Como o domador?
Vai ver ela só tira a máscara
Como o palhaço
O que será que tem
O que será que hein?
O que será que tem a perder
A mulher barbada?

Les cançons són d'Adriana Calcahnotto, Cantada (2002) i en podeu escoltar fragments si punxeu sobre el disc.

lasius i neglectus
27.6.04

 
Dilluns, 10 de maig

Diumenges a la tarda

Els dilluns al matí plujosos també són un moment perfecte per escoltar a Blues de Picolat. Aquest grup de la Catalunya Nord fa un blues saborós, impregnat de soul i tan exquisit com les boles de picolat. Ahir els escoltàvem i avui hi tornem.





DIUMENGES A LA TARDA

Diumenges a la tarda i jo tan trist.
Diumenges a la tarda, neguits.
El nas a la finestra quan els vidres ploraven llàgrimes de boirim.
Canviar de pais és capgirar la vida
en un vagó cendrós mirant pel finestral
deixes vinyes i canyes per boscos i camals.
El nas a la finestra quan els vidres ploraven llàgrimes de boirim.

Diumenges a la tarda mareig de la infantesa
amics que es tornen somnis i els deures per fer
tots aquests temps perduts enfront la pantalla grisa
tornant a la finestra quan els vidres ploraven llàgrimes de boirim

Diumenges a la tarda, neguits
Diumenges a la tarda, sense amics
Diumenges a la tarda, tan trist
Diumenges a la tarda, trist

lasius i neglectus
10.5.04

 
Dimecres, 14 d'abril

Sense rellotge

Encara estem de vacances al cau. Ni sembrem, ni recollim, tot el dia estirades al sol llegint i escoltant música. Per no fer no ens hem ni mirat els altres formiguers que ja deuen bullir d'activitat post setmana santa. És un plaer això de tenir festa quan la resta del món ja gira. Tampoc llegim diaris, ni mirem la tele, ni escoltem la ràdio, hem aturat el món i la informació durant uns dies. I s'està molt bé així. Quan una hora no és més important que tres, la dimensió de la realitat se'n va a fer punyetes. Però són unes punyetes felices, que cony!

Sona J.J. Cale. Call me the breeze.


lasius i neglectus
14.4.04

 
Dimarts, 30 de març

Belles costums

Aquestes matinades tan llargues que ja s'acaben ens han retrobat l'ànima més tendra, aquella que s'amaga quan toquen les 6 del matí: l'animeta-bajoca. Quin goig tornar a deshores, amb els dits embescats de sexe furtiu, d'on hem sortit.

Com que ell era, d'ofici, mariner
i passava setmanes, si no mesos,
per la mar, i pel poble es comentava
que s'embarcava perque no volia

estar prop de la dona, en retornar-hi,
des del portet a casa, perpetraven
excessos efusius, palpant-se, a mossos,
fent ostentació dominical

més de l'enteniment que de l'amor,
i ja en casa ella obria la finestra
sobre la plaça i celebraven còpules

enramades de crits, d'arraps, de besos.
Per la finestra, els qui ho dubtaven, veien
la feroç harmonia conjugal.

El gran foc dels garbons (1958-1967). Vicent Andrés Estellés.


lasius i neglectus
30.3.04

 
Divendres, 27 de març

Poesia bàsica

Voldria que la meva veu fos tan forta
que a vegades fes tremolar les muntanyes
i escoltessiu les ments social-adormides
les paraules d'amor de la meva gola.


Manolo Chinato. Extrechinato y tu.

lasius i neglectus
26.3.04

 
Dilluns, 8 de març

Als gelosos se'ls hauria de domesticar

Gelosia: Sentiment recelós del qui tem que un altre li pot ésser preferit.
Gelós/a: Que té un zel recelós per allò que estima.




Midnight oil. Beds are burning | Nicanor Parra. Yo pecador


lasius i neglectus
8.3.04

 
Dimarts, 2 de març

Estrenem nou mes

M de mà, de maç, de macadàmia, de mam, de mamella, de mar, de mare, de marieta.
A d'abadejo, d'abadessa, d'abalançar-se, d'abanderada, d'abans-d'ahir, d'abatible, d'aeri.
R de rabada, de raça, de radiador, de radikal, de ràdio, de ràfega, de raig, de raïm
Ç d'açò que tenim: çaba, çal, çalut, çàndal, çarau, çarcasme i çang


El tercer mes, el déu de la guerra, acaba d'entrar al formiguer.

Morcheeba. Otherwise.

lasius i neglectus
2.3.04

 
Divendres, 27 de febrer

Chill out

Ara que tinc temps i fa fred et faré un vestit verd, verd oliva o verd molsa. Li retallaré un escot d'abisme vertiginós i te'l faré llarg fins els peus. Tornaré a anar a l'hort i reeixiran les bledes vetades de blanc, les fulles tendres de la col, els naps per bullir i les faves.
Pintaré el sostre de la cuina i faré dissabte. Agranaré els racons, llençaré tots els papers i ordenaré els calaixos. Compraré al mercat i mai més cauré en la temptació d'entrar a un supermercat. Intentaré no enfadar-me amb el noi de la pesca salada i cuinaré durant tot un matí els cigrons amb bacallà que feia la teva mare. També portaré el cotxe a passar l'ITV i li posaré boletes d'incens perque no faci olor a tabac. No em cremaré mai més una camisa fumant com una xemeneia, posaré rentadores de roba blanca i de color, et planxaré la faldilla aquella tan complicada. Et pentinaré els cabells però no et faré trenes rastes i et tatuaré, amb lletra gòtica, el meu nom a un costadet del ventre. Ara que tinc temps i és hivern i el cau treu fum com si fos una sopa d'all.

Fito y los fitipaldis. La casa por el tejado.


lasius i neglectus
26.2.04

 
Dissabte, 21 de febrer

Filtres d'amor

Idril, la bruixa del Cafè clàssic, ens ha fet una carta astral i nosaltres li hem fet una recepta. Amanida Idril es diu i aquests són els ingredients:

- 1 quart de síndria vermella i dolça (fruit de la sindriera, gros, rodó, de carn dolça, i molt refrescant)
- 1 quart de kg de fulles d'espinac (tija dreta i ramificada, amb fulles sagitades)
- 1 grapat d'ametlles
- Daus de formatge de cabra
- Vinagreta de mostassa (llavors grogues amb propietats revulsives)

PREPARACIÓ:

Talleu la síndria ben fineta, que cobreixi el plat amb una capa vermella, cobriu-la amb les fulles d'espinac, ben netes i senceres, ben verdes. Amaniu la barreja amb els daus de formatge, les ametlles picades i la vinagreta de mostassa.
Serviu-la freda i acolorida en un plat ben gros.
No oblideu dir que l'amanida és una recepta per obrir portes, un filtre infalible que va de l'estómac al cor.

La banda sonora la posa aquest cop l'Ismael Serrano. Bon profit!


lasius i neglectus
21.2.04

 
Dilluns, 3 de març

Avui va de música. Les formigues hem posat Pink Floyd de banda sonora. Aquest diumenge hem tret la pols a tots els racons del formiguer i hem recordat que el temps passa. S'esgoten els minuts cada dia i restem aturats als passadissos del cau sense saber si encara caldria dir alguna cosa més.

TIME

Ticking away the moments that make up the dull day
You fritter and waste the hours in an off hand way
Kicking around on a piece of ground in your home town
Waiting for someone or something to show you the way

Tired of lying in the sunshine staying home to watch the rain
You are young and life is long and there is time to kill today
And then one day you find that ten years have got behind you
No one told you when to run, you missed the starting gun

And you run and run to catch up with the sun, but it's sinking
And racing around to come up behind you again
The sun is the same in a relative way, but you're older
Shorter of breath and one day closer to death

Every year is getting shorter, never seem to find the time
Plans that either come to naught or a half page of scribbled lines
Hanging on in a quiet desperation is the English way

The time is gone the song is over, thought i'd something more to say

Una mica més de Pink Floyd
Les cançons de Dark side of the moon


lasius i neglectus
3.3.03

 
Dimarts, 4 de febrer

Avui a falta d'una, dues entrades. La inspiració, com cantaven els poetes, no ens visita sovint però quan ho fa es queda a passar la nit. Llegint l'article que ha publicat un dels visitants del xat de les formigues se'ns ha acudit de canviar-li una mica la forma i el contingut. Sabem que l'il.lustre poeta ens sabrà disculpar si es sent al.ludit per les nostres paraules, ell ja sap com se les gasten les lasius i que som de la conya.

"Víctima d'un economicisme sense cor"

Un amic de la meva joventut acaba de quedar-se sobtadament, als seus 55 anys, sense feina a l'empresa on treballava des que es va casar. No es tracta d'una empresa qualsevol, sinó d'una societat marital. Per ell, el casal familiar era un referent enfondit de records personals de la vella Tarragona, ciutat on va anar a raure, des que la va conèixer, la va prenyar i es va casar amb la filla d'un ric comerciant. Feia poc que la coneixia però havia freqüentat la seva cambra, traginant versos i poemes amunt i avall, quan encara treballava a les Publicacions de Montserrat. Més endavant va ser la seva font d'ingressos i la que el va introduir en el món del dolce far niente que combinava amb les seves estades a la vall familiar. La seva col.laboració li va permetre fer la cabra amunt i avall i signar a les targes com a escriptor àulic de diverses publicacions. El problema va venir quan la dona es va anar enterant de les hores extres que aquest passava en un xat català. Primer ell li deia que era per inspirar-se, que allò estava ple de muses que treballaven de franc. Fins que un dia, quan va arribar a Masroig, seu de l'empresa marital, va trobar una nota a la porta que li impedia passar. Quan va trucar, es va obrir una finestra i la dona va treure el cap, i li va anunciar, !com a les pel.lícules! que li donava a triar entre tirar-li les maletes pel cap o deixar-les a la porta, però que ho digués d'immediat, perquè tenia al darrere a totes les 7 dames del xat que reclamaven a l'autor de tan sonat disbarat. Quan sentia relatar el cas al meu amic, jo em preguntava com és que no hi ha, en la societat que vivim, més separacions conjugals. No serà , en tot cas, per falta de motius.


lasius i neglectus
4.2.03

 
Dimecres, 1 de gener

Aquests dies de Nadal no hem parat. Hi havia tanta família al formiguer lasius que no hem fet més que cuinar, endreçar i parlar. Canalons, sopa de galets, pollastre farcit amb prunes, perdiu amb col, pilotes de nadal, torró d'ametlla blanca i fruites de caramel. Han vingut a visitar-nos formigues llunyanes i hem posat boles de colors al cau. Ahir a la nit vam traspassar d'any amb bon peu i grans projectes. Segur que aquest nou número que estrenem farà esclatar il.lusions noves i ens permetrà oblidar obsessions antigues.

Començarem el 2003 amb Roger Mas i una flor: la flor del somni. El setè estel. Per la Maria i la Pilar un llibre per reis: "La teulada és oberta i no sé on són les parets", del contacontes que més m'agrada. Bon any!

M'han regalat un núvol i si te'l dono tot
tindrem un camp de núvols,
un riu de pluges,
tres sols al dia i trenta llunes de nit.
Tan sols set estrelles en l'espai del cel,
campanes de nit suau
i cada dia de la setmana
tu i jo en collirem un.

Dilluns en caurà un,
dimarts un altre,
i així cada nit suau.
I quan sigui dissabte
entre les trenta llunes no n'hi quedarà cap.
I un nou diumenge en naixeran set més,
recollirem desitjos,
floretes de nit,
una per cada dia,
una per cada tres sols.

Tot just ara es fonen els sols,
trenta llunes obren els ulls,
i un sol estel perquè avui és dissabte,
un sol estel fugaç.
Mira com cau el setè estel,
el setè estel és tot per tu.
El setè estel dibuixa llum en el seu vol,
molta més llum que les trenta llunes juntes,
el setè estel dibuixa llum en el seu vol,
molta més llum que els tres sols de cada dia.

Més sobre Roger Mas i Les flors del somni.
La teulada és oberta.


lasius i neglectus
20.1.03

 
Divendres, 29 de novembre

Exàmen de consciència

La consciència és una filla de puta. És filla perquè és un tros de carn nostra, que ens surt de dins, i és de puta perquè no saps mai a quin para-metre respon i perquè té un preu.

Jo hi dormo amb la meva consciència i és com tenir l'enemic al llit. Parla encara que la vulguis ofegar amb el coixí. A vegades l'he engegada a la merda, però no val això. Sura com el petroli del Prestige i fa marees negres a l'ànima.

Tampoc es pot descarregar la consciència perquè els homes només tenim amors, miseries, delits i penes que ens acompanyen tot el viatge. És el nostre pes la consciència, el nostre bagatge, les nostres ales.


lasius i neglectus
29.11.02

 
Dimecres, 20 de novembre

Entrevista a ANNA POLITKOVSKAYA publicada a El Periódico, ahir, on podeu llegir quina és la situació dels txetxens a Rússia. Politkovskaya és periodista de la revista moscovita Novaia Gazeta i ha estat a Barcelona convidada pel Comitè d'Escriptors Empresonats del PEN Club.

"Putin és un racista patològic, un genocida"

Anna Politkovskaia es juga la pell per 400 dòlars al mes, que és el que li paga la revista independent moscovita Novaia Gazeta per denunciar les atrocitats que l'Exèrcit rus perpetra a Txetxènia. Aquest va ser l'aval perquè Movstar Baraiev, el líder del comandament txetxè que va assaltar el Teatre Dubrovka, la reclamés com a mediadora.

--¿Què hi va veure, a la cara de Baraiev?
--No vaig parlar amb ell. Estava dormint. Baraiev consumia heroïna, i el seu humor era canviant. Així que vaig negociar les condicions amb el seu segon, en aquells moments un home més ponderat.

--Va negociar a contra rellotge.
--Va ser difícil. No tenien por. Tenien molt clar per què eren allà. Estaven disposats a morir. Això va crear moltes dificultats en la negociació, que normalment s'estableix sobre el su- pòsit que els terroristes volen conservar la vida. En aquest cas, de seguida ens van dir que la seva vida no entrava en el joc.

--¿Com es pot qualificar l'operatiu muntat per Putin?
--A Putin no l'han frenat mai les víctimes. Encara que sembli que Occident se n'hagi adonat ara, el que va passar al Teatre Dubrovka és idèntic al que va succeir al submarí Kursk. Hi havia vides en joc i no va moure ni un dit per salvar-les. Va optar per mantenir la imatge de no acceptar cap acte de terrorisme.

--¿La lentitud va ser l'únic error?
--No. Ara sabem que va ser Putin qui va decidir personalment llançar aquell gas, tot i l'oposició dels generals de l'Exèrcit. Sabien que hi moriria una quantitat indeterminada de persones, especialment nens, malalts, vells... I s'hi van negar.

--Com a mediadora, sens dubte va ser el pitjor dels finals.
--La tragèdia no s'ha acabat. Comença. Més de 100 persones continuen desaparegudes. Hi ha un bon nombre d'afectats pel gas amb una sang massa semblant amb la dels malalts de càncer. Però el Govern no pagarà una investigació. A més a més, s'està fent neteja ètnica de txetxens a Moscou. Cada dia s'ha d'anar a la policia per reclamar l'alliberament d'algú.

--¿Per què arrisca tant vostè per 400 dòlars mensuals?
--No puc fer una altra cosa. Estic convençuda que ser periodista a Rússia pressuposa el risc.

--Sí. Però 40 viatges a Txetxènia...
--Ho faig perquè no ho fan uns altres. El que passa a Txetxènia no és un combat contra el terrorisme, sinó una matança de civils. Un genocidi. I Rússia ho ha de saber.

--Ha de conèixer l'infern.
--He vist l'exhumació de fosses comunes secretes. La crueltat de la tortura en els mutilats. La inexistència de lleis. Al trepitjar Txetxènia has d'entendre que deixes de ser una persona. Ets un material biològic sense drets i l'Exèrcit pot fer el que vulgui.

--Esculli una imatge de l'horror.
--Recordo un nen que li va prohibir a la seva mare parlar en rus amb mi. Això és més terrible que l'exhumació de cadàvers. Aquest nen és com el que va créixer durant la primera guerra, el 1994, i que després s'ha convertit en Baraiev...

--A vostè la van detenir fa uns mesos. La van amenaçar de violar-la.
--Només vaig corroborar en carn pròpia el que la gent m'explica. Estava recollint informació, l'Exèrcit em va arrestar i va comunicar que estava desapareguda. Dues persones que em coneixien es van arriscar i van trucar a Moscou per informar del meu arrest. Em van deixar anar al cap de tres dies i aquelles persones van ser executades. ¡Els dec la vida!

--Gairebé la perd. Li van muntar un simulacre d'afusellament.
--És una tortura molt estesa a Txetxè- nia, com el comerç de cadàvers. Però haig de reconèixer que, des d'aleshores, les coses em van resultar més fàcils. Fins aquell moment, els militars m'acusaven d'escriure mentides. Vaig aconseguir tapar-los la boca. Encara que les coses s'han complicat després dels fets del teatre...

--¿En quin sentit?
--La nova llei de Putin prohibeix la publicació de material que doni suport als terroristes, és a dir contrari a les operacions antiterroristes, un capítol en què entra tota informació sobre la població civil. Sincerament, no sabem què fer.

--¿Què vol Putin de Txetxènia?
--Aquesta és la mateixa pregunta que es fan els txetxens. La meva opinió és que Putin és un racista patològic. Odia la gent del Caucas. Està aniquilant una nació.

--I el silenci és espès.
--Tornem a ser el que érem fa 15 anys: un país soviètic amb armes nuclears. Si volen que continuem així, callin i segueixin sent indulgents amb Putin. Si no, ajudin-nos a continuar la lluita per la llibertat.

Entrevista de Núria Navarro

Biografia i articles d'Anna Politkovskaya.
La situació a Txetxènia.


lasius i neglectus
20.11.02

 
Diumenge, 17 de novembre

Miranda del Mar m'ha fet arribar aquesta música. Capturant un sospir, va dir, i sospirava. I vaig entrar a la pàgina d'en Joan Martorell i vaig sospirar també. Aquest mallorquí captura la bellesa i la fa notes de piano. Música estremidora que et fa sentir en pau aquest diumenge a la tarda, que és gris i plou, i que ell ha emmirallat en un sospir dolç, eteri.

Us recomano tots els mp3 que ha penjat (són quatre només) per la seva bellesa i qualitat. Els podeu baixar sencers en uns minuts i disfrutar-los.



lasius i neglectus
17.11.02